Marcel Giró

Palmira Puig-Giró. Fotògrafa

RocioSantaCruz. Barcelona
31.1.19 - 16.3.19

 Palmira Puig-Giró, fotògrafa (Tàrrega,1912 – Barcelona, 1978)

Des del 2014 la galeria RocioSantaCruz ha participat activament amb Toni Ricart Giró, nebot de Marcel Giró, en l’estudi i organització de l’arxiu del fotògraf. Com a conseqüència d’aquesta recerca, s’ha arribat a una primera conclusió: l’obra fotogràfica de la dona de Giró, Palmira Puig, era més rellevant que no es pensava fins ara.

Després d’un examen exhaustiu dels centenars de fulles de contacte i de prop de quatre mil negatius, han aparegut recentment noves fotografies, algunes d’elles signades, que tenen la seva autoria en Palmira Puig.

Palmira Puig es va casar per poders el 1943 amb Marcel Giró (Badalona, 1913 – Mira-sol, 2011), a qui coneixia des que eren jovenets. El 1937, fugint de la Guerra Civil, s’havia instal·lat a Colòmbia. La Palmira va anar amb ell i posteriorment es van establir a São Paulo. És allà on en Marcel reprèn la seva afició per la fotografia i acaba dedicant-s’hi professionalment.

Giró esdevingué un dels membres més destacats del Foto Cine Clube Bandeirante (FCCB). Integraven aquest moviment, fundat el 1939, els fotògrafs i artistes Thomaz Farkas, Eduardo Salvatore, Geraldo de Barros, Rubens Teixeira Scavone, German Lorca, José Oiticica Filho i Gaspar Gasparian, entre d’altres. A partir de la dècada dels anys quaranta van començar a qüestionar-se el pictorialisme i van incorporar l’estètica moderna a la fotografia brasilera.

El 1956 Palmira Puig fou admesa a l’FCCB. Va ser una de les poques dones, juntament amb Gertrudes Altschul, Menha S. Polacow, Barbara Mors i Dulce G. Carneiro, a formar part d’aquest grup experimental de fotografia i cinema.

La Palmira començà aleshores a desenvolupar el seu propi estil fotogràfic i a participar en exposicions internacionals. Molts dels seus treballs d’aquells anys els signava com a Palmira Giró. La seva obra fotogràfica està inscrita en l’estètica de l’Escola Paulista, pionera de la fotografia moderna del Brasil. Aquesta denominació la va encunyar la crítica de l’època en publicacions especialitzades per anomenar les fotografies modernes del Foto Cine Clube Bandeirante.

L’obra de Palmira Puig-Giró s’articula en l’experimentació i audàcia del tractament que atorgava a les seves imatges en blanc i negre. El corpus més important de la seva obra es caracteritza per la poesia i l’elegància de les natures mortes, paisatges i retrats. Una gran delicadesa amara sempre les seves fotografies. La figura humana i el seu entorn s’inscriuen en el nou figurativisme que sorgí, a la darreria dels anys cinquanta, a l’Escola Paulista.

La Palmira i en Marcel obren el seu propi estudi a São Paulo el 1953. L’Estúdio Giró esdevindrà un dels estudis de fotografia publicitària més importants del Brasil. Es manté en actiu fins al 1978, quan decideixen tornar a Espanya. La Palmira morirà a Barcelona al cap de pocs mesos d’haver tornat. En Marcel trigarà molts anys a recuperar-se de la pèrdua.

Palmira Puig, a més de la seva aportació com a fotògrafa, va representar un referent essencial en tot el treball de Marcel Giró. En la seva producció artística inspira molts dels seus retrats més cèlebres. A les seves fotografies més experimentals, la presència de la seva figura és la referència a l’escala de l’objecte fotografiat. La seva implicació en la feina publicitària de l’Estúdio Giró a São Paulo, feia que el seu criteri sempre fos determinant en l’aprovació final de les feines.

La tasca de Palmira Puig fins ara ha romàs pràcticament inèdita. El 2016 el Museu d’Art de São Paulo (MASP) va incloure una fotografia seva a l’exposició dedicada a la Col·lecció Foto Cine Clube Bandeirante. A Europa es presentà durant la fira Paris Photo 2018, a l’estand de la galeria RocioSantaCruz, per primera vegada i en exclusiva.

Aquesta exposició és la primera dedicada a la fotògrafa. Està integrada per prop d’una setantena d’imatges, entre tiratges vintage, fulles de contacte i reprints. A més de les fotografies signades i atribuïdes a Palmira Puig, incorpora alguns dels retrats més bonics que en Marcel va fer de la Palmira i ella d’ell. I també algunes fotografies captades amb la mateixa càmera i el mateix rodet fotogràfic. D’aquestes no en podem afirmar l’autoria amb plena seguretat. Mantenen el misteri d’aquest tàndem artístic i sentimental excepcional que va ser la parella Puig-Giró.