Marcel Giró

La troballa de fotografies inèdites de Marcel Giró (Badalona, 1912 – Barcelona, 2011) i Palmira Puig (Tàrrega, 1912 – Barcelona, 1978), aquí exposades, ha impulsat una revisió del seu fons d'obra. La recerca ha desembocat en el descobriment d'un llaç artístic entre diferents centres fotogràfics, dels quals Giró va ser membre. D'una banda, el Foto Cinema Clube Bandeirante (FCCB) a São Paulo i, per un altre, el Centre Excursionista de Catalunya (CEC), donant peu al nucli conceptual d'aquesta exposició: l'esperit fotoclubista.

Fenomen internacional sorgit a la fi del segle XIX, el fotoclubismo permetia als amants de la fotografia desenvolupar la seva passió en col·lectius independents, al marge dels circuits oficials de l'art i l'acadèmia. La històrica relació entre fotografia i paisatge queda plasmada en aquests centres. Seguint el cànon europeu, arrelat en una representació més tradicional de la naturalesa, els fotoclubistas catalans empraven les seves càmeres com a mecanismes de documentació, capturant la bellesa de l'entorn natural.

Per als urbanites brasilers, la fotografia no era un document, sinó una obra d'art; la càmera, un artefacte d'experimentació visual. Les seves composicions reflectien el paisatge urbà de la postguerra brasilera, en plena expansió industrial i fervor arquitectònic, i trobaven en ell un escenari d'abstraccions geomètriques i formes surrealistes.

Giró actua com a fil conductor a través d'aquests fenòmens artístics. La seva obra és un vincle entre territoris, entre arxius. Comença a la Catalunya dels primers anys 1930s, on va conèixer al fotògraf Albert Oliveras i Folch (l'Uruguai, 1899 – Barcelona, 1989), també membre del CEC. L'amistat entre tots dos queda immortalitzada a Marcel Giró amb esquís recolzat a una roca sota el coll d’Alba, retrat que Oliveras i Folch va fer de Giró en 1935. Els seus camins es van separar en esclatar la Guerra Civil. Giró va canviar els Pirineus per São Paulo, Oliveras i Folch pels ports i bulevards de Buenos Aires.

Al Brasil, Giró i Puig van produir un extens treball fotogràfic, sovint conjunt. Les seves autories s'entrellacen en els arxius, difícils de separar: compartien rodet amb freqüència i es distribuïen els negatius.

....

Aquesta exposició coincideix amb la mostra Fotoclubismo. Brazilian Modernist Photography, 1946-1964 que el MoMA (Nova York) inaugurarà al maig de 2021. RocioSantaCruz treballa amb l'obra d'alguns dels integrants més destacats del FCCB, entre ells Germán Lorca (São Paulo, 1922), Rubens Teixeira Scavone (Itatiba, 1925 – São Paulo, 2007) i Eduardo Salvatore (São Paulo, 1914 – ídem, 2006), a més de Giró i Puig, així com amb el fons de Campañà. Aquesta labor de recerca en els diferents arxius ha permès a RocioSantaCruz articular un corpus fotogràfic eloqüent i complex, desenterrant materials inèdits i traçant noves connexions entre artistes, temps i espais de creació.

La galeria estén un especial agraïment cap a Toni Monné Campañà, Toni Ricart, nebot de Marcel i Palmira i responsable del seu fons artístic, i a Berenguer Vidal i Tello, director del Arxiu Fotogràfic del CEC, per la seva implicació i ajuda al llarg d'aquest projecte.