Marcel Giró

La mirada implacable de Marcel Giró

Piti Español. Ara.
Mayo 2014

 El Museu de Badalona acull una exposició sobre el fotògraf badaloní que va triomfar al Brasil

Marcel Giró (Badalona, 1913 - Mira-sol, 2011) va ser durant molts anys un dels fotògrafs publicitaris i artístics més reconeguts del Brasil, un dels membres fundadors de l’anomenada escola paulista de fotografia i el mestre d’alguns dels millors fotògrafs sud-americans actuals.

Però això el seu nebot Toni Ricart, dissenyador gràfic instal·lat a la Floresta (Vallès Occidental), ho ignorava. Quan, poc després de la mort del seu oncle, va rebre a casa seva unes caixes amb els 4.000 negatius que guardava, l’únic que sabia el Toni és que aquell oncle fotògraf i mig aventurer, germà de la seva mare -que de tant en tant tornava del Brasil quan ell era un adolescent, i es movia amunt i avall al volant d’un Jaguar-E magnífic i li regalava calendaris dels pneumàtics Goodyear amb fotos de models amb poca roba, que ell penjava al dormitori encara que el seu pare no hi fes gaire bona cara-, havia participat en la Guerra Civil com a voluntari. També sabia que el 1937, tip de les lluites entre les diferents faccions republicanes i de les salvatjades de la FAI, l’oncle havia abandonat a peu el país per la collada de Toses després de canviar, per si de cas, el seu cotxe esportiu per un revòlver, i que s’havia exiliat a França.

I sabia que el Marcel se n’havia anat a Colòmbia, on va muntar un petit negoci tèxtil, i que als anys 40, ja casat amb la Palmira, la seva musa inspiradora, es va instal·lar a São Paulo, al Brasil, segons ell, “el millor país del món, perquè hi havia llibertat absoluta”. Allà es va dedicar a la fotografia publicitària. I que encara que l’arxiu se li cremés un parell de vegades amb totes les fotografies a dins, les coses li devien haver anat molt bé. I és que quan es va morir la Palmira, i el Marcel, enfonsat, va decidir tancar l’estudi brasiler, abandonar la seva carrera i la feina de fotògraf i tornar al seu país, va poder viure sense treballar i viatjar per tot el món durant molts anys.

Alguna vegada, quan el Toni l’anava a veure al seu pis de Barcelona, li havia proposat editar un llibre amb una selecció de les seves fotografies, però el seu oncle sempre s’hi negava: “No hi ha res que valgui la pena”. Però quan fa un parell o tres d’anys, després de la mort del Marcel, el Toni va decidir obrir les caixes i va començar a remenar els negatius, es va adonar que el seu oncle no tenia raó: allà dins hi havia un veritable tresor artístic. Una extraordinària col·lecció de petites meravelles fotogràfiques que no es podien perdre en l’oblit, l’obra d’un artista que havia de donar a conèixer.

Llavors es va dedicar, amb paciència, a escanejar i netejar, un a un, els millors negatius amb la idea de preparar-ne una selecció per a un llibre en homenatge al Marcel. I va anar descobrint, més enllà de les elegants fotografies publicitàries de vocació comercial, un seguit de retrats delicadíssims, imatges de paisatges rurals i urbans que gairebé es convertien en composicions abstractes, fotografies de personatges anònims, fetes al carrer, a la platja, a la feina... que de vegades recordaven algunes pintures de Hopper i altres vegades personatges de pel·lícules del Buñuel mexicà.

Un referent per a altres fotògrafs

Mentre anava preparant el llibre, el Toni va anar buscant informació sobre Marcel Giró i a poc a poc va anar prenent consciència de la importància del seu oncle: al Brasil la seva feina com a fotògraf era el tema de tesis universitàries, una de les seves fotografies havia estat seleccionada a la mostra Photography in the Fine Arts al Metropolitan Museum of Art de Nova York, els fotògrafs i promotors culturals brasilers que havien conegut el seu oncle o hi havien treballat, com J.R. Duran i Marcio Scavone, actualment estrelles de la fotografia de moda, es mostraven tan contents de conèixer el nebot d’aquella personalitat de qui havien perdut la pista que estaven encantats de participar en el llibre i escriure-hi textos agraïts, intensos i emotius.

El redescobriment de Marcel Giró i la troballa de les fotografies que guardava van fer que la Galeria Bergamin -una de les galeries d’art més importants de São Paulo- organitzés una exposició monogràfica sobre el Marcel i que convidés el Toni a la inauguració; que es programessin més exposicions pel Brasil i en altres països de Sud-amèrica, i que, finalment -i tancant el cercle que es va començar a dibuixar la tarda que van arribar les caixes amb els negatius a casa el Toni- una selecció de les seves millors fotografies, reproduïdes per Hewlett-Packard d’una manera exquisida, s’exposessin a Badalona, molt a prop d’on Marcel Giró havia nascut ara fa poc més de cent anys.

L’exposició Marcel Giró: transformar les coses corrents en extraordinàries es pot visitar al Museu de Badalona fins al 18 de maig. No us la perdeu: Marcel Giró, l’home de la mirada implacable, un desconegut fins ara per a molts de nosaltres, ha estat un dels grans fotògrafs que ha donat aquest país. Un dels més grans.

Piti Español  

Ara