Marcel Giró

La galeria RocioSantaCruz reivindica l´obra inèdita de la fotògrafa Palmira Puig-Giró

La Vanguardia
1.2.19

Palmira Puig-Giró (Tàrrega,1912 - Barcelona, 1978) és una fotògrafa gairebé desconeguda a casa nostra, on la seva obra ha romàs pràcticament inèdita. A l’ombra del seu marit i fotògraf Marcel Giró, Palmira Puig va fer tàndem artístic amb ell durant el llarg exili del matrimoni al Brasil, on van aixecar el seu propi estudi fotogràfic, ‘Estúdio Giró’. Per primera vegada, la galeria barcelonina Rocio Santa Cruz treu de l’oblit la seva figura amb una exposició que la reconeix com a fotògrafa més enllà de l’acompanyant, musa i assistent de Giró. Una setantena d’imatges on s’aprecia la seva personalitat artística i també la íntima col·laboració amb el seu marit. La mostra és el fruit de l’estudi i organització de l’arxiu fotogràfic de Marcel Giró, a càrrec del seu nebot Toni Ricart Giró i la galerista Rocío Santa Cruz.

Des del 2014 la galeria RocioSantaCruz ha participat activament amb Toni Ricart Giró, nebot de Marcel Giró, en l’estudi i organització de l’arxiu de Marcel Giró. Fruit d’aquesta col·laboració la seva obra es va exposar a la galeria, però també a la fira Paris Photo i a Londres, entre altres. Però a l’estela d’aquesta recerca, la galerista i el nebot del fotògraf van arribar a una primera conclusió: el paper que va tenir la dona de Giró, Palmira Puig, era més rellevant que no es pensava fins ara.El 2016, el Museu d’Art de São Paulo (MASP) va incloure una fotografia seva a l’exposició dedicada a la Col·lecció Foto Cine Clube Bandeirante, un ‘club’ fotogràfic al qual van pertànyer tant ella com el seu marit, per bé que a ella se li atribuïa un paper de musa i assistent i no pas de fotògrafa. Arrel d’això, Rocio Santa Cruz i Toni Ricart Giró van rastrejar l’arxiu de Giró i van trobar una remarcable producció fotogràfica signada per Palmira. Després d’un examen exhaustiu dels centenars de fulles de contacte i de prop de quatre mil negatius, han aparegut recentment noves fotografies, algunes d’elles signades, que tenen la seva autoria en Palmira Puig.Aquesta exposició és, doncs, la primera dedicada a la fotògrafa. Està integrada per prop d’una setantena d’imatges, entre tiratges vintage, fulles de contacte i reprints. A més de les fotografies signades i atribuïdes a Palmira Puig, incorpora alguns dels retrats més bonics que en Marcel va fer de la Palmira i ella d’ell. I també algunes fotografies captades amb la mateixa càmera i el mateix rodet fotogràfic, que proven la complicitat entre els dos. D’aquestes la galerista no n’afirma l’autoria amb plena seguretat, i mantenen el misteri d’aquest tàndem artístic i sentimental excepcional que va ser la parella Puig-Giró. Un matrimoni prolífic a l’exiliPalmira Puig es va casar per poders el 1942 amb Marcel Giró (Badalona, 1913-Mira-sol, 2011), a qui coneixia des jove i qui, el 1937, fugint de la Guerra Civil, s’havia instal·lat a Colòmbia. Palmira va viatjar-hi uns anys després i es van establir a São Paulo. És allà on ell va reprendre la seva afició per la fotografia i acaba dedicant-s’hi professionalment.Giró esdevingué un dels membres més destacats del Foto Cine Clube Bandeirante (FCCB). Integraven aquest moviment, fundat el 1939, els fotògrafs i artistes Thomaz Farkas, Eduardo Salvatore, Geraldo de Barros, Rubens Teixeira Scavone, German Lorca, José Oiticica Filho i Gaspar Gasparian, entre d’altres. El 1956, Palmira Puig fou admesa a l’FCCB. Va ser una de les poques dones, juntament amb Gertrudes Altschul, Menha S. Polacow, Barbara Mors i Dulce G. Carneiro, a formar part d’aquest grup experimental de fotografia i cinema.La fotògrafa començà aleshores a desenvolupar el seu propi estil fotogràfic i a participar en exposicions internacionals. Molts dels seus treballs d’aquells anys els signava com a Palmira Giró. En paral·lel, el matrimoni va obrir el seu propi estudi a São Paulo el 1953. L’Estúdio Giró esdevindria un dels estudis de fotografia publicitària més importants del Brasil. Es manté en actiu fins al 1978, quan decideixen tornar a l’Estat. Palmira va morir a Barcelona al cap de pocs mesos d’haver tornat. Giró moriria molts anys després, el 2011. Palmira Puig, a més de la seva aportació como fotògrafa, va representar un referent essencial en tot el treball de Marcel Giró. En la seva producció artística inspira molts dels seus retrats més cèlebres. A les seves fotografies més experimentals, la presència de la seva figura és la referència a l’escala de l’objecte fotografiat. La seva implicació en la feina publicitària de l’Estúdio Giró a São Paulo, feia que el seu criteri sempre fos determinant en l’aprovació final de les feines. 

La Vanguardia