Marcel Giró

Foto-cine.
Butlletí del Foto Cine Clube Bandeirante

"Literatura? Nããão! Fotografia!"
Marcel Giró
Octubre 1968

Literatura? Nooo! Fotografia!
Marcel Giró

El redactor d’aquest butlletí va venir a visitar-me amb un entusiasme enorme i una constància de pànic (pànic per als qui es troben en un cas com el meu) i, més tard, va trucar-me amb insistència perquè li “fes” un article per publicar-lo en el butlletí d’aquest mes. El meu desig, no cal dir-ho, era acontentar-lo, però... de què parlaré?

El tema, forçosament, és: Fotografia. El meu fort no és justament la literatura; i n’és una bona prova el fet que mentre estudiava, les pitjors notes que treia en els exàmens sempre eren d’aquesta assignatura. Finalment, crec que estic com molts aficionats de la fotografia als quals se’ls demana un article, sigui quin sigui, sense mesurar les conseqüències que aquesta manca de capacitat per expressar-se amb la paraula –o millor dit, amb la ploma– poden ocasionar. Si, al contrari, poguéssim expressar-nos amb una càmera, d’altra manera ens aniria!

Així mateix, hi ha certes persones –per sort, ben poques– que artísticament i fotogràficament parlant deixen molt a desitjar, ja que en el fons tenen una certa vanitat i tota la seva preocupació consisteix a veure el seu nom escrit amb majúscules, encapçalant qualsevol article, malgrat que el contingut sigui d’una buidor incommensurable.

Els resultats d’aquesta manera de fer són a la vista. Agafeu algunes revistes i butlletins, fullegeu-los i arribareu a una conclusió d’una tonalitat grisenca. D’altra banda, això encara s’agreuja més amb les discussions, molts cops insulses, que s’estenen durant uns quants mesos. Poc a poc, aquell entusiasme que hom té mentre espera una publicació va decaient fins al moment en què tan sols la fullegem per inèrcia i superficialment, amb l’expectativa d’alegrar-nos amb la sorpresa d’un article o d’una reproducció fotogràfica interessant. És la trista realitat i creieu-me que m’agradaria estar equivocat.

Quina és la solució a aquest angoixós problema? Sol·licitar la col·laboració de gent capacitada i refusar sistemàticament qualsevol article que no manifesti un interès sobre els problemes “actuals”. Si no tinguéssim ningú que volgués i pogués col·laborar-hi, hauríem de buscar-los a fora. Traduir els articles de les bones revistes estrangeres que siguin interessants per als aficionats, ja que no és a l’abast de tothom poder adquirir aquestes revistes, ni tampoc traduir-les.

Fullejar tantes pàgines que tracten de temes tècnics que interessen una minoria –i ben petita– cansa molt. Cal saber què pensen els grans fotògrafs de l’actualitat, com ara Man Ray, Ortiz Echagüe, Steinert, Adams, Steichen, etcètera, i ja sé que ara diré un sacrilegi, però a mi no m’interessa saber com està feta una lent ni, encara menys, la composició química dels materials que s’han emprat per fer-la, com tampoc saber els reveladors que ja fa diversos anys que són de domini públic. En l’actualitat, cal viure la fotografia en el sentit pur de la paraula i conèixer-ne les obres.

Si les minories que abans he esmentat volen estar al dia de la part tècnica pura de la indústria fotogràfica, hi ha força tractats molt més extensos que qualsevol article reproduït.

Discutir en públic si aquesta o aquella lent és millor que una altra, em sembla d’un ridícul espantós. Aquests problemes els han de resoldre les grans indústries, amb els seus poderosos mitjans, tant tècnics com econòmics.

Nosaltres, els aficionats, volem i estimem la Fotografia com a Art. Deixem que els tècnics i la indústria treballin per la seva banda i nosaltres, si és al nostre abast, procurem crear veritables fotografies, que aquesta és i ha de ser la nostra finalitat.