Marcel Giró


Exposicions

Luz e força

Rocío Santa Cruz Art
30/3 al 20/5 2017

Marcel Giró (Badalona, ​​1913-2011) es va exiliar al Brasil des dels anys 40. Tot i ser desconegut a Espanya fins a la data, ha estat un dels membres amb major reconeixement al Brasil de l'Escola Paulista i un dels integrants, juntament amb German Lorca, Gaspar Gasparian i Thomas Farkas, entre d'altres, del Foto Cine Clube Bandeirante, moviment fundat el 1939 on a partir de mitjans de la dècada de 1940 comença a qüestionar-se el pictorialisme i a manifestar-se la estètica moderna a la fotografia brasilera.

A l'exposició s'inclouen les fotografies inèdites dels anys 30 que s'inscriuen dins el pictorialisme, mostrant ja una especial mirada cap a la composició, aspecte fonamental que estarà present en tota la seva obra posterior.

L'any 1950 marca el moment en què els fotògrafs vinculats al Foto Cine Clube Bandeirante comencen a trencar amb l'aïllament que la fotografia havia patit fins llavors ja reivindicar-la com a expressió artística autònoma, explorant i investigant nous enquadraments, geometries i jocs de llum i ombra . Neix a aquest moment l'Escola Paulista, denominació encunyada per la crítica a les publicacions especialitzades de l'època per designar les fotografies modernes del Foto Cine Clube Bandeirante.

Es produeix el naixement de la fotografia moderna al Brasil. Paral·lelament, el pensament i la realitat sociocultural d'aquesta època en profunda transformació, gira al voltant d'una política de desenvolupament urbà i industrial acompanyada per un progrés econòmic i social. Tot això es reflecteix en la fotografia de l'Escola Paulista, tant en els aspectes temàtics dels enquadraments del paisatge urbà modern com en la utilització de les tècniques fotogràfiques per mitjà de l'experimentació pura.

L'Escola Paulista, gràcies a la voluntat indòmita i avantguardista dels seus membres, transforma la identitat de la cartografia urbana de Sao Paulo, albirada gràcies a angles excèntrics que, formant composicions amb línies, enquadraments tancats i efectes de clar-fosc, inaugura una ciutat fragmentària, sense passat. En definitiva, un nou Sao Paulo.

Marcel Giró desenvolupa una visió fotogràfica que evidencia les ambigüitats entre figuració i abstracció. Les seves fotos juguen a confondre la percepció de qui les observa, ja sigui pel joc en l'escala dels objectes com per l'èmfasi en remarcar efectes gràfics en l'objecte fotografiat. Amb una unitat formal sorprenent, des de les ombres més dures a la geometria més freda, però sempre amb una gran delicadesa que impregna les seves fotografies, el que enriqueix l'obra de Giró és el joc que s'estableix per l'ambigüitat que crea entre figuració i abstracció.

Per Giró, integrant d'un moviment avantguardista, és fonamental la recerca de nous llenguatges. Persegueix una nova estètica, se serveix d'un llenguatge formal amb una sintaxi pròpia, altera les perspectives, contrasta les llums i les ombres fins al límit, acostant tant les línies i les textures que s'acaba convertint les seves fotografies a "pintures", distorsionant d'aquesta manera la realitat per convertir-la en un objecte artístic.

La qualitat i excepcionalitat dels vintage 30x40cm de Marcel Giró fa que recentment s'hagin integrat a les col·leccions del Museum of Modern Art (MoMA, Nova York), MASP (Museu d'Art de São Paulo), Itaú Cultural (Són Paulo) i el Museu Nacional d 'Art de Catalunya (MNAC, Barcelona). 


Rocío Santa Cruz