Marcel Giró

Palmira Puig, coneguda també al Brasil com Palmira Giró va néixer el 13 de març de 1912 a Tàrrega (Lleida), en una família de forta tradició cultural i intel·lectual. El seu pare, il·lustre diputat republicà, va morir el 1925, deixant vuit fills. El 1933, juntament amb la seva mare, Palmira participa activament en la creació d'un grup feminista d'esquerres a la seva ciutat natal.

Durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939), la seva casa familiar és confiscada i la seva biblioteca llançada per la finestra. Palmira s'instal·la a Barcelona, on viu fins a 1943, quan es trasllada a Colòmbia per a reunir-se amb el seu espòs Marcel Giró, amb qui s'havia casat per poders un any abans.

Palmira i Marcel es van instal·lar en São Paulo en 1948, on van viure durant prop de 30 anys.



El 1953, Marcel i Palmira van obrir l'Estudio Giró, un dels estudis de fotografia publicitària més importants del Brasil. Palmira hi tenia un paper fonamental, gestionant tots els treballs que es feien, des de la producció, attrezzo i el maquillatge fins a la supervisió del producte final.

El 1956, Puig es va convertir en membre del Foto Cinema Clube Bandeirante (FCCB), integrant un reduït grup de dones al costat de l'alemanya Gertrudes Altschul (1904-1962), Barbara Mors (1925), Alice Kanji (1918-1992), Dulce Carneiro (1929-2018), entre altres.

 La presència femenina al FCCB és un reflex de la condició femenina en la societat brasilera dels anys 50. Referent a això, la investigadora Helouise Costa assenyala que "La gran majoria dels seus membres eren homes, en general, professionals liberals de carrera ascendent, empresaris i industrials que practicaven la fotografia com a afició. Dins del FCCB, eren els homes els que ocupaven els llocs de direcció, actuaven com a jurat dels salons de fotografia, impartien els cursos, signaven els textos publicats en el butlletí mensual, a més de ser els responsables de l'organització d'exposicions i dels intercanvis amb altres associacions del Brasil i de l'estranger. Quant a la presència femenina, les principals assistents al FCCB eren les esposes dels fotògrafs, que es feien sòcies per a acompanyar als seus marits en les activitats socials, com a excursions fotogràfiques, viatges, festes i recepcions. En 1946, es va crear la "Secció Femenina" del Club, que, sota la direcció d’Elza Benedicto, va reunir, entre altres, a Leda Leme Salvatore, Cesiria Yalenti i Elvira Brescia Palmério, els cognoms de les quals no deixen lloc a dubtes sobre els vincles matrimonials que mantenien amb coneguts associats “(1)



L'interès de Palmira per la fotografia humanista la va portar a fotografiar, juntament amb el seu marit, comunitats de São Paulo i els seus habitants en la dècada de 1970. Una obra pionera en la qual capta no sols les seves difícils condicions de vida, sinó també la seva dignitat i bellesa.

El 1978, Marcel i Palmira Giró van posar fi a les seves activitats empresarials al Brasil i van tornar definitivament a Espanya.

Palmira Puig va morir a Barcelona, als 67 anys d'edat, el 27 de setembre de 1979.



El 2011, Toni Ricart Giró va començar a organitzar els arxius dels seus oncles, adonant-se ràpidament que l'obra de Palmira Puig és més extensa i més expressiva del que se suposava. Amb la col·laboració del comissari Iatã Cannabrava, a São Paulo, i de la galerista Rocío Santa Cruz, a Barcelona, la contribució artística de Palmira Puig va ser redimensionada i degudament reconeguda més de 30 anys després de la seva mort. S'obren noves perspectives, en forma d'exposicions, publicació d'assajos crítics i entrada en les col·leccions fotogràfiques de museus internacionals, com el Museu d'Art Modern de Nova York (MoMA), Museu d'Art de São Paulo (MASP), Société Française de Photographie (SFP), a París, i el Museu Jaume Morera de Lleida.

------