Marcel Giró
Fotografies
Llocs i gent. 1950-1970
“ ...no fas una fotografia només amb una càmara. A l’acte de fotografiar hi aportes totes les imatges que has vist, tots els llibres que has llegit, la música que has escoltat, la gent que has estimat.”
Ansel Adams
Als anys 50, Marcel era ja un reputat fotògraf al Brasil i tenia un estudi fotogràfic d’on sortien importants campanyes de publicitat. Eren feines de molta complexitat tècnica amb força gent implicada que demanaven entendre el punt de partida de creativitat publicitària i alhora aportar grans dosis artístiques que sovint el client, el temps o el pressupost limitaven. Enmig d’aquest trànsit de gent i de diners, Marcel va descobrir el plaer de sortir els caps de setmana a fer fotografies sense res més que la càmara penjada al coll. Estic segur que era una manera de retrobar-se amb el fet fotogràfic, de posar el comptador a zero, d’afinar la mirada sense més condicionants que el transcòrrer de la llum i de la gent.
El Brasil estava en plena efervescència econòmica i el paisatge es transformava constantment. Els edificis de pisos, les autopistes, les fàbriques i els avions oferien línies pures, ara que en Marcel jugava magistralment a composar amb les ombres llargues de l’hivern. Tenia sort que els homes vestien encara elegants americanes i barrets d’ala ampla; cada imatge sembla un still d’una pel·licula de cine negre.
La seva condició d’exiliat, que jo també vaig gaudir i patir a la vegada en la meva estança de vuits anys a Mèxic, ben segur que li atorgava un punt de vista particular. Volia conèixer un entorn nou alhora que sadollar la necessitat de mirar, de mirar i entendre constantment el que l’envoltava.
A nosaltres ens queda un document preciós dels seus passeigs, el llegat de la seva mirada privilegiada.
Pep Avila
Fotògraf
