Marcel Giró

Arquitectura. 1950-1970

Les fotografies de Marcel Giró sobre arquitectura de voltants dels anys cinquanta són projectils formals, essències intenses del moviment modern. Si les mires atentament, una per una, observes com els traços de les línies rectes o corbes i la llum, com a gran dibuixant, ofereixen uns buits d’una gran abstracció i plasticitat. Són fotografies fresques, explosives, rotundes, inquietants, plenes de vida i modernitat.

Quan visites les primeres obres de l’arquitecte brasiler Niemeyer –Casa das canoas (1951) a Rio de Janeiro, conjunt d’Ibirapuera (1951) i l’edifici Copan (1950) a Sao Paulo– i veus la llibertat plàstica de la seva arquitectura, amb columnes en forma de “v” i “w", arcades i voltes, línies corbes, dibuixos ondulants i formes sinuoses, entens la relació entre aquella arquitectura i les fotografies de Marcel Giró. Fotografies que són també coetànies dels magnífics exercicis de paisatgisme de Burle Marx d’una plàstica racionalista i organicista molt explícita.